Cicle de formacions per a educadors i educadores
Projectes relacionats
Notícies relacionades
Des de FEPA, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, vam posar en marxa un cicle de formacions dirigit a educadors i a educadores que treballen amb el jovent i que tenen com a objectiu ampliar els coneixements en certes matèries que ens han fet saber que consideraven prioritàries per a la seva pràctica professional.
Cada càpsula va tenir una durada de 2 hores i es realitzaven cada dimarts i dijous del 10 de novembre a l’1 de desembre, de 09:00 a 11:00. El cicle constava de 7 càpsules formatives que abordaran diferents temàtiques (adicció a les TIC, gènere i sexualitat, interculturalitat i salut mental):
- Dimarts 10 de novembre – L’addicó a l’entorn digital a càrrec de Jordi Bernabeu.
- Dijous 12 de novembre – Conducta responsable a la xarxa a càrrec de María José Bartrina.
- Dimarts 17 de novembre – La(s) realidad(es) de la juventud migrante a càrrec de Patricia Fernández.
- Dijous 19 de novembre – Gènere i sexualitat a càrrec de Cova Álvarez.
- Dimarts 24 de novembre – L’atenció en salut mental a població immigrada a càrrec de Yolanda Osorio i Lola Aparicio.
- Dijous 26 de novembre – Identitat i alteritat en contextos urbans: les trampes del culturalisme a càrrec de Miquel Fernández.
- Dimarts 1 de desembre – Tabús i estigma en salut mental a càrrec de Maria Aran.
Càpsula #1: L’addició a l’entorn digital
-
Ponent: Jordi Bernabeu, psicòleg i educador.
– Divisió de Salut Mental. Fundació Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.
– Facultat d’Educació. UVic-UCC.
Descripció de la càpsula
L’ús generalitzat i intens de les noves tecnologies (internet, xarxes socials, mòbils, videojocs, jocs en línia, etc.) genera una inquietud creixent entre els seus entorns. I en aquest marc és on hem de ser especialment prudents en distingir un ús problemàtic (vinculat a una sobreutilització, probablement) a un trastorn addictiu, amb indicadors clínics clars , que en la majoria d’ocasions apareixen comòrbids a altres problemàtiques.
El trastorn d’addicció vinculat a internet és un tema complex. Si bé és cert que hi ha nombrosos exemples d’ús problemàtic (quant a dependència, principalment) encara hi ha diferents perspectives sobre el que és o no un comportament addictiu associat al seu ús. Hi ha un cert consens entorn de la utilització dels conceptes ‘sobreutilització, addicció o dependència’, però s’ha d’aprofundir al voltant de si aquests problemes es converteixen en causa o símptoma d’un trastorn de base.
La sessió té com a finalitat analitzar els problemes associats als usos adolescents i joves de l’entorn digital, sobretot pel que fa les problemàtiques associades, principalment, amb l’addicció.
Objectius
Aprofundir en els usos adolescents i joves de l’entorn digital. Per tal de:
- Descriure les principals corrents teòriques al voltant del concepte d’addicció.
- Conèixer els principals factors de risc i problemàtiques vinculades a aquesta.
- Oferir pautes d’intervenció sobre l’abordatge terapèutic i educatiu.
Càpsula #2: Conducta responsable a la xarxa
-
Ponent: María José Bartrina Andrés, educadora, psicòloga i pedagoga en l’àmbit de la justícia juvenil a l’administració pública.
– Ha realitzat diverses recerques empíriques i publicacions d’articles.
– També ponències en Congressos i Jornades entorn la temàtica de les situacions d’assetjament en la xarxa.
Descripció de la càpsula
Aquesta càpsula formativa online de dues hores de durada intenta convidar-vos a un debat entorn a la conducta responsable del noi o noia a la xarxa i amb l’ús quotidià de dispositius tecnològics. Alhora, pretén promoure la sensibilització a dos conceptes bàsics com són l’empatia i la compassió front la víctima, que en pateix les conseqüències i els efectes devastadors d’aquest ús inadequat. La xarxa esdevé, com totes i tots sabem, el mitjà pel qual es desenvolupa gran part de l’activitat i la comunicació entre iguals. Ofereix oportunitats de millora en els seus aprenentatges i en el seu temps de lleure i d’oci, estimulant la tant important i necessària sociabilitat horitzontal.
Aquest context canviant, i de manera vertiginosa en els darrers anys, ha comportat la necessitat d’implicacions des de l’àmbit de la política, l’economia, l’educació i la societat adreçades al desenvolupament d’una alfabetització digital, d’una educació en competències, que vetlli per la qualitat i l’equitat davant la conveniència i la productivitat d’aquests usuaris en els àmbits familiars (seguiment i acompanyament) i escolar-formatiu (aprenentatge cooperatiu i significatiu).
La finalitat d’aquesta sessió és aproximar-nos a aquells indicadors i accions per a un ús responsable a la xarxa que és un deure de totes i tots.
Continguts de la trobada
- Aspectes introductoris.
- Conflictes en conductes de ciberassetjament, violència gènere i conductes d’odi i discriminació en població juvenil.
- L’acompanyament educatiu: família i escolar-formatiu.
- Els efectes en les víctimes.
Càpsula #3: Acompanyament sociojurídic a la infància i joventut en moviment en clau d’interculturalitat
-
Ponent: Patricia Fernández, advocada sociojurídica.
– Advocada de la fundació La Merced Migraciones i de la Coordinadora de Barrios a la Parròquia d’Entrevías.
– Acompanya a persones que tenen dificultats sociojurídiques, i, entre elles, a joves refugiats i migrants.
Descripció de la càpsula
L’acompanyament a la infància i la joventut en moviment, amb una experiència migratòria pròpia, exigeix comprendre i situar-nos en les diferents variables que influeixen de manera decisiva en la seva pròpia experiència d’inclusió. Per a això realitzarem una aproximació a aquestes variables: la regularitat administrativa, l’imaginari col·lectiu i personal, les referència culturals, la llengua o el racisme social i institucional i proposarem eines d’acompanyament i un abordatge d’aquelles eines o experiències que resulten útils en l’acompanyament soci jurídic.
La proposta té com a finalitat reflexionar sobre la realitat de la diversitat des de l’anàlisi de la nostra posició com a acompanyants.
Continguts
- Conceptes clau.
- Aproximació a la transculturalitat.
- Eines de treball.
- Anàlisi de casos: discussió conjunta.
Càpsula #4: Gènere i sexualitat
-
Ponente: Cova Alvárez, psicòloga i educadora.
– Especialitzada en gènere, violència de gènere i abordament de la violència sexual.
– Treballa a l’Associcació In Via.
Descripció de la càpsula
La sessió s’organitzarà en:
- 2 hores de treball online amb el grup.
- La facilitació de materials didàctics i de consulta per a la integració d’eines conceptuals i metodològiques que afavoreixin la inclusió d’una educació sexual integral en les activitats quotidianes de l’acompanyament educatiu.
- Es basa en una metodologia integral i transversal des de la perspectiva de Gènere i Drets Humans.
- Aquesta sessió està dirigida a professionals de l’acompanyament en l’adolescència en situació de tutela i extutela.
Continguts de la trobada
- Gènere, diversitat i sexualitat
1.1 Conceptes clau | sexe, gènere i sexualitat
1.2 Desenvolupament de la sexualitat, la identitat sexual i l’expressió de gènere
2. Identitats de gènere, orientacions del desig sexual i interseccionalitat: racialització, identitat cultural i diversitat funcional com aspectes de la diversitat sexual
3. Socialització sexista i repercussions en el desenvolupament de la sexualitat com a dret humà - Introducció a l Gènere i la Violència sexual
2.1 Coordenades de la invisibilitat de la violència sexual: cultura de la violació, sexualització de les nenes i de la infància i negació social de l’abús sexual infantil
2.2 Breu aproximació a la feina en el Consentiment Sexual
Càpsula #3: Processos migratoris i les conseqüències en salut mental en població jove
-
Ponents: Yolanda Osorio, psiquiatra i coordinadora; i Lola Aparicio, psicòloga.
– Osorio és psiquiatra del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, coordinadora de l’ESMES (equip Salut Mental Sense Sostre) i del programa SATMI (Programa d’atenció en Salut Mental per població immigrada).
– Aparicio és psicòloga al SATMI, el programa d’atenció en salut mental per població migrada.
Descripció de la càpsula
El treball amb població immigrada implica particularitats que cal conèixer: cultures diferents amb diferent maneres d’actuar, de pensar, diferents creences, rituals… Cal aproximar-se a la diferència de l’altre, prenent consciència de la nostra i trobar similituds. En el cas de població jove, les ruptures biogràfiques i parentals, associades a la frustració d’expectatives no acomplides, fan de la migració una experiència de gran impacte emocional.
En aquesta capsula formativa parlarem de:
- Procés migratori: expectatives, realitat en el país d’origen. Alguns perfils i procedències més freqüents.
- Descripció clínica de la població atesa: patologies, addiccions…
- Conceptes per la comprensió i l’abordatge: Resiliència, dol migratori, pèrdues ambigües, famílies transnacionals, identitat, sentiment de pertinença.
- Abordatge psicològic del jove immigrat: aspectes específics per a la pràctica: ús d’intèrprets a les sessions, coordinació amb dispositius que tutoritzen, aspectes de realitat i fantasia, settings…
Càpsula #6: Identitat i alteritat en contextos urbans: les trampes del culturalisme
-
Ponent: Miquel Fernández, sociòleg i antropòleg.
– Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
– Autor de Fabricant l’immigrant (Pagès Editors, 2009).
Descripció de la càpsula
Parlarem dels conceptes d’identitat i alteritat. Ens centrarem en els usos polítics que es fa d’aquesta dicotomia i especialment de l’efecte que té en les classificacions institucionals a l’hora d’acomodar la població migrada però també, la racialitzada. Ens ocuparem de definir els conceptes clau: Identitat, alteritat, estranger i cultura. Una vegada desordits i criticats aquests conceptes, passarem a analitzar l’articulació d’aquestes identitats en entorns urbans, sovint problematitzades, quant no, directament estigmatizades.
Des de ja fa unes dècades, els discursos sobre integració o assimilació han donat pas als relatius al culturalisme, siguin aquests, multiculturalisme o interculturalisme. Aquestes noves retòriques sobre l’alteritat basades en una culturalització i essencialització de les diferències, amaguen unes estratègies jerarquitzadores, excloents i de regateig de drets socials i econòmics.
Finalment parlarem de l’hermenèutica diatòpica, una proposta per caminar plegats cap a un interculturalisme integrador. Amb aquesta eina podrem d’afrontar sòlidament, certes inèrcies de les nostres societats a criminalitzar jovent migrant no acompanyat i que, lamentablement, pot acabar vivint al carrer. Ho farem amb exemples i llençant propostes per poder entrenar-nos en un antiracisme lúcid. Aquesta sessió pretén doncs, millorar i aclarir la nostra posició contra l’etnocentrisme, i portar a terme la tasca que se us encomana, amb una mirada i actitud despollada de prejudicis políticament i econòmicament interessats.
Càpsula #7: Salut mental, estigma i discriminació
-
Ponent: Maria Aran, sociòloga i formadora.
– Actualment a Obertament, l’aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental.
Descripció de la càpsula
Tothom té salut mental, igual que tothom té salut física. Ambdues canvien durant la nostra vida i, com el nostre cos, la nostra ment es pot sentir malament. Els problemes de salut mental són més comuns del que es pensa. De fet, una de cada quatre persones n’experimentarem algun al llarg de la nostra vida. Els efectes són tan reals com un braç trencat, tot i que no hi hagi un guix o un cabestrell que ho demostrin. La salut mental no és només l’absència d’un trastorn mental. L’OMS la defineix com un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat. Tenir un diagnòstic de salut mental no suposa, per tant, un impediment per portar una vida normalitzada en comunitat, i per gaudir d’una bona salut mental.
L’estigma fa referència a l’atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït a força de prejudicis i manca d’informació. Les persones amb problemes de salut mental som considerades imprevisibles, incapaces per treballar i prendre decisions, poc intel·ligents, febles i agressives. Estereotips tots que no es corresponen amb la realitat, però que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a nosaltres. Aquest estigma i la discriminació com a conseqüència són la principal barrera que ens trobem per a la recuperació, el benestar i, en definitiva, per tenir una vida plena i normalitzada.
Continguts
- Salut Mental i Estigma:
1.1 Definició de salut mental
1.2 Dimensions de la salut mental
1.3 Dades de la OMS
1.4 Concepte Curat/Recuperat
1.5 Malestar i trastorn mental
1.6 L’Autoestigma i l’Estigma anticipat - Les formes d’entendre i d’anomenar:
2.1 La categorització
2.2 Definició Discriminació i estigma
2.3 Funcionament de l’estigma - Discriminacions:
3.1 Tipologies de discriminacions
3.2 Prejudicis
3.3 Dona i Salut Mental
3.4 Efectes de la discriminació i de l’estigma
3.5 Dades de l’ESCA i de l’estudi d’estigma - Activisme i lluita contra l’estigma:
4.1 Principis de la lluita contra l’estigma
4.2 Què funciona?
4.3 Activisme en 1ra persona
