Jordi Sàlvia: “Atès que l’arribada és molt propera a la majoria d’edat, cal que treballem en clau d’itinerari dels i les joves”

“Aquestes mesures s’han fet de forma reactiva, donant resposta a la immediatesa però mancades d’una planificació més estratègica a llarg termini”.

La Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) som un conjunt d’entitats que treballem per donar suport als processos d’emancipació dels i les joves que han tingut una mesura de protecció entre els 0 i els 18 anys (a partir dels 18 anys parlem de joves extutelats/des). Els infants i adolescents que migren sols entren directament al sistema de protecció a la infància si, en arribar, tenen menys de 18 anys. Avui en dia el 35% dels infants i adolescents amb una mesura de protecció a Catalunya són estrangers no acompanyats sense referents al territori (més de 3.300 segons dades publicades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència DGAIA al tancament del mes de novembre de 2018).

Estem davant d’un fenomen global, que no és d’ara, i que, malgrat els anys d’experiència que tenim al país a l’hora d’atendre aquest col·lectiu, el cert és que la intensificació de les arribades dels darrers anys estan posant en risc el propi sistema de protecció. A falta de dades del mes de desembre, durant el 2018 han arribat a Catalunya 3.465 adolescents i joves que han migrat sols. Durant tot el 2017 en van ser 1.489; durant el 2016 683 i, durant el 2015, 377. Tenint en compte aquest increment, en els darrers anys la DGAIA ha obert noves places i ha posat en marxa nous recursos per tal de garantir l’atenció bàsica de tots aquests infants i adolescents. Ara bé, aquestes mesures s’han fet de forma reactiva, donant resposta a la immediatesa però mancades d’una planificació més estratègica a llarg termini que afavoreixi la qualitat en l’atenció als i les adolescents i joves.

Més enllà del volum, aquest perfil d’adolescents i joves presenten unes necessitats específiques (desconeixement dels idiomes oficials, nivells d’estudis sovint per sota la mitjana, diferències culturals, dificultats addicionals relacionades amb la documentació…) que requereixen una certa especialització dels recursos, cosa que des del nostre punt de vista no significa un desdoblament del sistema de protecció. Ben al contrari, considerem que l’atenció s’ha de fer en el marc del sistema de protecció tot comptant amb un ventall ampli de programes i serveis que doni resposta a les necessitats existents. Malgrat haver avançat en aquesta línia, encara no existeix prou oferta per fer front a tota la demanda existent. És per això que, a banda de les necessitats més bàsiques, (alimentació, habitatge, professionals de suport…) cal la implicació i compromís dels diferents departaments de la Generalitat per tal de garantir l’atenció de forma integral i, al mateix temps, millorar la coordinació amb el món local i assegurar una correcta atenció a tot el territori.

“Atès que l’arribada és molt propera a la majoria d’edat, cal que treballem en clau d’itinerari dels i les joves”

Un altre element fonamental a tenir en compte és la qüestió administrativa. La majoria d’aquests joves, un cop compleixin els 18 anys, no podran obtenir el permís de treball sense tenir una oferta laboral d’una durada mínima d’un any i a jornada complerta. Aquest fet és especialment significatiu si tenim en compte que, dels 3.300 infants i joves esmentats anteriorment, més de 1.000 compliran la majoria d’edat durant aquest 2019 (i això sense comptar amb les noves arribades que es puguin produir).

Així doncs, més enllà de la necessitat d’incrementar el nombre i el ventall de recursos existents a l’hora de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu abans dels 19 anys, és imprescindible ampliar els focus de l’atenció més enllà i esmerçar nous esforços en el foment de programes d’emancipació. Atès que l’edat d’arribada és molt propera a la majoria d’edat, cal que treballem en clau d’itinerari dels i les joves, oferint-los el dret a seguir comptant amb oportunitats i suports a l’emancipació més enllà dels 18 anys. Si no podem mantenir els suports en l’àmbit d’aprenentatge lingüístic, formatiu i d’habitatge, entre d’altres, la seva inclusió social esdevindrà francament complicada.

Un artícle del sotsdirector de FEPA, Jordi Sàlvia, per a la revista Estris.

Menú