Des del dia 11 i fins al 14 d’octubre va tenir lloc a Gijón la trenta-sisena trobada internacional de joventut Cabueñes. El lema d’aquest any ha estat joves per la igualtat i els bons tractes. Es tracta d’una trobada en què es realitzaven 5 seminaris simultanis, un d’ells centrat en els i les joves extutelats/des i titulat Fer-se independent als 18 anys: el repte dels joves tutelats pel sistema de protecció.

Des de FEPA vam acudir a totes les activitats que es van realitzar fins dissabte a la tarda compartint així un espai amb joves procedents d’altres regions i països.

D’aquesta manera, el dijous a la tarda vam poder assistir a la ponència inaugural d’aquestes trobades en la qual el Dr. José Manuel Valenzuela, professor investigador del Departament d’Estudis Culturals del Col·legi de la Frontera Nord (Mèxic), ens va explicar l’evolució dels fenòmens culturals juvenils i com afecten aquests canvis en la immigració, en la conferència titulada Cultures juvenils i fronteres. Murs, vores i desplaçaments. Posteriorment, i molt breument, es va fer una introducció als temes que es tractarien durant els propers dies de seminari.

Ja el divendres pel matí va començar el seminari amb el taller Atenció als joves en el sistema de protecció: necessitats i reptes, impartit per Jorge Fernández del Valle, catedràtic a la Universitat d’Oviedo. Del Valle va fer una primera aproximació al col·lectiu de joves tutelats i extutelats des dels inicis i com s’ha anat avançant i institucionalitzant en l’ajuda que se’ls facilita a aquests joves durant els anys. D’aquesta manera, tenim una base sobre la qual explicar i sumar les següents explicacions. Es va parlar de les diferents lleis creades que van ajudar a aquest col·lectiu, dels nivells d’atenció i d’algunes investigacions realitzades al respecte per ajudar a contextualitzar.

Posterior a la pausa-cafè, Iriana Santos, de la Universitat de Cantàbria, va començar la seva xerrada La transició a la vida adulta de joves extutelats: el que sabem per la investigació, en la qual es va centrar en com ha evolucionat aquest fenomen i quina és la situació actual, centrant-se en el nombre de joves extutelats presents en les diferents comunitats autònomes. També es va fer especial èmfasi en la necessitat d’afavorir la xarxa social d’aquests joves, més enllà de les qüestions legals i administratives (documentació reglada, renovació de NIE, permisos de treball, etc.). Després de la xerrada de Santos, Federica Gullo, Investigadora grupo GIFI de la Universitat d’Oviedo, va explicar com treballen un estudi d’avaluació que estan iniciant a Catalunya preguntant a joves que es troben sota el paraigua de l’Àrea de suport al jove tutelat i extutelat (a partir d’ara ASJTET) de la Generalitat de Catalunya sobre el seu procés d’emancipació en els centres posteriorment a la seva estada en els mateixos.

El documental Chicas nuevas 24 horas, dirigit per l’ex actriu ara activista i documentalista Mabel Lozano, va donar inici a la sessió de treball de la tarda. Es tracta d’un documental en el qual s’explica en primera persona l’experiència d’algunes noies que en algun moment de la seva vida han estat dins de màfies especialitzades en el tràfic de dones. En el documental es van visualitzar casos de noies de diferents edats de 5 països diferents així com també van relatar les seves vivències amb aquests delinqüents membres de les famílies d’aquestes noies i cossos de seguretat.

El dissabte 13 d’octubre vam inaugurar el matí amb la xerrada d’Amaia Bravo, de la Universitat d’Oviedo, que ens va explicar com s’ha arribat a la situació actual en relació a l’increment en l’arribada de joves estrangers no acompanyats prèviament a la majoria d’edat. Bravo va explicar, entre altres coses, que la visió que tenim des dels països als quals arriben aquests joves sol ser bastant equivocada del que acaba sent la seva realitat. Molts d’ells són joves de classe baixa però un gran nombre procedeixen de famílies de classe mitjana o benestant que arriben al nostre país amb el desig d’aconseguir la vida europea o l’estat de benestar. Són molts els factors que influeixen al fet que en l’actualitat hagi augmentat tantíssim el nombre de joves MENAS, un d’ells la recuperació de la situació de crisi econòmica que vivíem fa uns anys.

Més tard, des de l’entitat Igaxes3 a Galícia, Carlos Rosón ens va explicar com treballen en la seva organització el programa dirigit a joves tutelats i extutelats, més concretament ens va explicar el Programa Mentor. Aquest projecte està dirigit a joves d’entre 16 i 21 anys per donar-los un suport en el seu procés a l’emancipació des de molts àmbits. Rosón, que és el director del programa, és crític i explica que és conscient que comencen una mica tard el procés i haurien de fer-ho quan els/les joves compleixen els 13 o 14 anys.

Des de la ASJTET, Eduard Hernández, va explicar com funciona el sistema d’emancipació a Catalunya i va proporcionar les dades actualitzades a 2017 del nombre de joves que atenen.

Finalment se’ns va presentar el programa PLANEA sobre el qual des de GIFI, el grup d’investigació de la Universitat d’Oviedo, està treballant conjuntament amb l’Administració de Castilla La Mancha. Laura García ens va introduir aquesta eina que pretén ser una guia per a joves en 9 àrees: salut, família i relacions socials, treball, estudis, economia, ciutadania, entre d’altres àmbits. Es tracta d’un projecte finançat per Castilla La Mancha que vol ser una realitat a finals de 2019, ja que en l’actualitat es troba en procés de prova.

Finalment, i posant punt final a la nostra participació en aquestes trobades internacionals de joventut, vam assistir a la taula rodona sobre activisme, art i feminisme a Astúries. En aquesta taula van participar Maria Rodríguez Suarez, doctora en Gènere i Llicenciada en Belles Arts; Andrea Rubio Fernández i Silvia Abella de la Fuente, de Lainopia educación artística; Cristina Lorenzo, actriu en Teatro del Norte; i Alba Vila Fernández i Carla González Palau de l’Assemblea Oberta d’Estudiants d’Educació, Universitat d’Oviedo. Es va parlar del moviment feminista a Astúries i les participants van parlar de com ajuden des d’una visió activista a reconèixer l’art fet per dones, centrat en territori asturià però també a nivell estatal i global.